No future?

Acabe de llegir l’últim apunt de l’Antonio Turiel al seu blog i m’ha fet pensar en la raó que té quan diu que el racionament que es puga aplicar serà polític, i és en les qüestions més delicades on es veu realment de quin peu calça el partit al govern… jo afegiria que sempre s’actua políticament, sobretot quan voleu fer-nos creure que són qüestions tècniques que queden al marge de la ideologia (ja em direu sinó què hi ha més ideològic que el repartiment dels pressupostos en les diferents partides, cosa que tots els governs volen fer-nos creure que només respon a qüestions tècniques, etc.).

El que és evident i ja fa anys (50?) que sabem és que l’única opció és el decreixement, tot i que és molt possible que hores d’ara ja no siguem a temps d’implementar un model de decreixement que siga favorable a la major part de la població. El problema, com sempre, és qui dóna el primer pas cap al decreixement i com es fa això.

Mentrestant hauríem d’anar buscant opcions de vida més autònomes, autosuficients i que ens donaren prou sobirania com per poder ser autogestionàries, la qual cosa no és gens fàcil i és obvi que necessitarem crear una xarxa de suport mutu entre gent afí (i segurament també amb gent no afí però a qui necessitarem ni que siga puntualment per a poder satisfer les nostres necessitats més bàsiques).

Malauradament com més coses tenim a les que aferrar-nos més ens costa deixar la nostra realitat actual i fer el pas cap a un estil de vida més senzill i més autosuficient. Em pregunte com de malament he d’arribar a estar per a ser capaç de fer aquest pas tan necessari per a poder gaudir d’un futur possible.

… continuarà!